En cert sentit, s’ha perdut gran part del sentit de l’aventura
del primer dels París-Dakar, aquell ideat per Thierry Sabine el 1977
per a utilitzar el desert, on s’havia perdut un temps abans durant una
competició, com a fons d’escenari per a demostrar les habilitats dels pilots i
de les màquines. La mort de Sabine en un accident d’helicòpter a Mali el 1986
probablement va fer distanciar més el Dakar del que havia estat la seva idea
original. Sense ell, el traçat va començar a canviar lleugerament. El 1992, per
exemple, ja no va acabar a Dakar, sinó que el ral·li va consistir en una cursa
que travessava Àfrica del Nord al Sud fins a Ciutat del Cap. I en anys
posteriors, en algun cas ni sortia de Paris. El 2005 el ral·.li va iniciar-se a
Barcelona, un tribut sens dubte a la multitud de participants (i guanyadors)
que Catalunya ha aportat al Dakar.
El Dakar és actualment un fenòmen mediàtic que es mostra
a més de 190 països del món i que mou milions d’euros. Aquesta popularitat és
la que van aprofitar els terroristes islàmics per a amenaçar el ral·li el 2008,
l’únic any en què s’ha hagut de cancel·lar. Ni els incidents (com la desaparició
de Mark Thatcher, el fill de la Primera Ministra britànica el 1982) o els
accidents (com la mort de Sabine o la d’altres pilots o vilatans) o el canvi de
continent han reduït la participació al Dakar, i encara avui en dia segueix tan
potent com al principi.
Això sí, l’essència d’aventura potser sí que ha estat en
part abandonada per una essència més comercial i la famosa música de
Jean-Michel Jarre (Révolutions) ja fa molt que no se sent com a sintonia del
Dakar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario