La Cursa dels Nassos

Cada 31 de desembre des de fa deu anys se celebra a Barcelona un esdeveniment esportiu per a acabar l’any. Es tracta de córrer al llarg de 10 quilòmetres per diversos carrers de la ciutat, per a acomiadar l’any cremant calories.

Tot i que la cursa de Sant Silvestre de Barcelona no és tan concorreguda ni té tanta història com la de Madrid, el fet que tingui nom propi (se l’anomena la Cursa dels Nassos, pel personatge mitològic cèlebre que recorre la ciutat durant aquest dia, tot i que jo per dins penso que deu fer referència als nassos que s’ha de tenir per a posar-se a córrer al pic de l’hivern), està fent que cada any augmenti el nombre de corredors i sigui cada cop més popular.

Aquest any, hem estat un total de 8512 corredors els que ens hem calçat les sabatilles esportives, ens hem enfundat dins el paravent tècnic que regalaven i ens hem penjat el dorsal amb el nostre número al pit. Encara falta que s’hi animin més dones (que només representaven el 15% de les inscripcions), però aquesta vegada hi ha hagut fins i tot quatre corredors amb cadires de rodes, que han sortit uns minuts abans per a no tenir problemes a la sortida.
Quan han arribat dos quarts de sis en punt, s’ha donat el tret de sortida i la marabunta humana de corredors s’ha posat en marxa. N’hi havia tants que per a passar per sota el controlador de xips de la sortida s’ha arribat a trigar més de quatre minuts. A partir d’aquí, tot eren avançaments per a intentar sortir del ritme lent de l’inici, marcar el propi ritme i aconseguir un bon resultat, o si més no intentar rebaixar el propi resultat de l’any anterior.

La bona temperatura ha permès poder rebaixar el temps, i aquest any, en comptes de guanyar algun dels corredors kenyans que havien regnat en altres edicions, aquest cop un corredor del Club Atlètic Manresa, José Ríos, hagi estat el primer, amb 28 minuts i 42 segons.

Jo no em puc pas queixar. He aconseguit rebaixar els 48 minuts de les meves anteriors marques (he arribat als 47 minuts 7 segons, i això sense haver pogut entrenar gaire).

Ara es tracta que l’any vinent, el ritme sigui més ràpid i el nombre de corredors més gran. Així, la festa encara serà més grossa.

BON ANY de curses!