Un segle de l'arribada al Pol Sud

Avui fa un segle de l’arribada de Roald Amundsen al Pol Sud, finalitzant així la cursa que havien mantingut Noruega i el Regne Unit (amb Amundsen i Scott al davant) per a ser els primers en arribar-hi.

L’aprenentatge de les tècniques esquimals i dels trineus de gossos que Amundsen va realitzar durant el seu viatge de descoberta del pas del Nord-Oest uns anys abans van resultar ser vitals per a poder aconseguir l’objectiu en menys temps que Scott que, equipat amb animals deficients (els ponis de Shetland queien com a mosques al clima antàrtic), va acabar havent d’arrossegar amb tracció humana el seu pesat trineu.

La cursa del Pol Sud representa, en major grau que la cursa entre Peary i Cook pel Pol Nord (vegeu Último Grado al Polo Norte per a més informació), la competició de l’obsessió, ser el primer en entrar als llibres d’història, en aportar prestigi al país i en plantar una bandera.

Com els antics conquistadors espanyols en arribar a Amèrica, Amundsen plantà la bandera Noruega al bell mig de l’Antàrtida un dia com avui de fa cent anys, donant fama mundial a la recentment independitzada Noruega (com ho havia fet el seu predecessor polarista Fridtjof Nansen).

Robert Falcon Scott arribaria al Pol Sud 33 dies després. Desil·lusionat i sense un bon equipament, tot el grup d’Scott moriria durant el retorn. Les anotacions al seu diari posen la pell de gallina. El Regne Unit ho va viure com una humiliació nacional.

Amundsen retornà a Noruega triomfant. Per sempre més va quedar lligat a les zones polars, i participà després en expedicions al Pas del Nord-Est i al Pol Nord sobrevolant-lo amb el dirigible Norge.

Va desaparèixer el 1928 quan participava en una missió de rescat dels membres de l’expedició d’Umberto Nobile.

La base americana al Pol Sud, Amundsen-Scott, va ser batejada en honor dels dos expedicionaris que van competir pel Pol. 

Per sempre més, quedaran units allà on el destí els va separar.